Doncs sí. Avui fa 22 anys que em vaig casar i, fent balanç de tot aquest temps l'unic que trobo són coses positives. El meu marit segueix sent tan fantàstic com el primer dia i tinc dos fills que són tan meravellosos que a vegades penso que no me'ls mereixo. Quina sort que tinc!
5 comentaris:
Moltes felicitats,tiets.
(De part de la nena amb conjuntet vermell i sabates de xarol que avui fa 22 anyes et portava una toia...)
Qué mona, aquesta nena! :D
Santi, moltes felicitats!!! Respecte a lo de la sort, pensa que hi ha qui diu que cadascú te la sort que es mereix. I que no és sort, és el treball de cada dia, la inteligència, la capacitat d'anar resolent conflictes... que són 22 anys, no un premi de la loteria!!!! Que en tant de temps no val la sort!!!
Petons a tots 4!
El "no m'ho mereixo" no és una bona cosa.
I tant que te'ls mereixes, com ells són mereixedors i afortunats amb tu!
Moltes felicitats, santi.
A gaudir del dia i dels que han de venir!
Caxis! L'Akane m'ha xafat el comentari. Felicitat Santi. I felicitats als que tenen la "sort" de tenir-te a tu
Ai Isabeleta! Quant de temps ha passat des d'aquell dia!.Ja no portes aquell vestidet vermell amb sabates de xarol però segueixes igual de bonica. Per què no t'animes i m'acompanyes en el meu pròxim repte? Yes, you can!
Lola Steiner, Fanal Blau, Magda...sou fantàstiques! Moltes gràcies pels vostres comentaris. La vida em sonriu tenint gent com vosaltres aprop...millor que la loteria!
Una abraçada a totes!!!
Publica un comentari a l'entrada