dimecres, 3 de novembre de 2010

UN BÀLSAM DE POESIA

Com aquests dies tinc l'adrenalina una mica revolucionada, he decidit posar fil a l'agulla i res millor que llegir poesia per re-equilibrarme, tot i que la cosa no és fàcil. Tanta abundància de tot no fa millor a les persones,  la ignorància i l'estupidesa han trobat terreny òptim per desenvolupar-se. Quina decadència!
Millor llegim poesia.
plaça del treball, 5
Aquella furgoneta abonyegada
no es va emportar els mobles
cap a la diàspora incerta
dels mercadets de segona mà.
Ningú no va salvar-ne
els llibres, les fotos i els bibelots
que haguéssim arreplegat a corre-cuita
en cas d'incendi.
El buit no va silenciar
les veus que habitaven els racons
del menjador com peixets de plata
esbalaïts.
Els paletes no van aixecar
les meves petjades - indelebles-
de les rajoles
al llarg del passadís.
Els pintor no van arrencar
les carotes que només jo
veia a les flors bigarrades
del paper pintat del dormitori.
La dona de la neteja no va fer
desaparèixer la boira
a l'altra banda
de les finestres.
Els nous inquilins no van substituir
els noms de la bústia
per uns altres d'inversemblants,
com de personatges de best sellers.
En realitat
tot va mantenir-se tal com era:
cada cosa al seu lloc.
Malgrat les reformes
i el pas del temps,
a sota,
tot va mantenir-se
inalterable.

Òscar Palazón