dimarts, 4 de gener de 2011

VA DE FUM

.Sembla ser que als fumadors ens volen convertir en  "espècie en extinció", per la qual cosa reivindico el meu dret a existir. Considero del tot inacceptable la persecució a la qual estem sotmesos pel simple fet d'encendre un cigarret, és indignant que ens tractin quasi com a delinqüents i pel que a mi respecta, no tinc cap intenció de deixar de fumar. El día que decideixi deixar aquest hàbit serà perque a una servidora li dona la real gana, no perque es senti obligada per una societat que sembla haver perdut la xaveta. La mediocritat que ens envolta fa esgarrifar.
El pas següent imagino que serà censurar les pel.lícules en les quals surti gent fumant, no? o potser crearan nous càrrecs dedicats a visitar aleatoriament cases particulars en busca de possibles fumadors-delinqüents, o ja posats, regirar en bars i cafeteries les bosses de la gent tot buscant les proves inculpatòries.
Tantes prohibicions ja fan olor a ranci, fan olor a temps passat que no ha de tornar i per això he decidit posar a la porta de casa meva una estora en la qual es pot llegir: BIENVENIDO A LA REPÚBLICA INDEPENDIENTE DE MI CASA.

4 comentaris:

Magda ha dit...

Fa anys que educadors, sociòlegs, psicòlegs ... expliquen que la forma de canviar les pautes no pot ser mai via prohibicions, cal una bona educació i una bona informació i deixar que la gent sigui capaç de decidir per si mateixa en llibertat. Darrerament sento que efectivament des dels àmbits governamentals s'estan fent passos de gegant per educar i canviar pautes, s'està educant en la crítica i el recel, s'està educant perquè persones es girin contra persones i les culpabilitzin ... llàstima que no és el tipus d'educació que m'agrada ni el tipus de pautes que voldria ...Caldrà contraatacar des dels petits àmbits de cadascú imposant pautes de llibertat.

santi ha dit...

Totalment d'acord!!!

isabel ha dit...

Abans de tot,feu una ullada en aquesta direcció...:

http://www.youtube.com/watch?v=SK_AaBCuofE


I Ara,és sols a mi que se'm fa estrany?Actualment no restem indiferents quan es fuma en un programa a la televisió,oi? (O millor dit, ens hem acostumat a que ja no es fuma...)L'Eugenio, ja no ens faria riure tot fumant...I també ens hi acostumaríem.
Recordeu quan es fumava als autobusos? (als antics que encara circulen encara s'hi veuen els cendrers,reminiscències de trajectes plens de fum...).Fumàvem tot comprant,fent cua al banc,a la visita del metge,als taxis...Quelcom impensable ara, i gens tràgic,oi? Com pot ser? Doncs perquè adquirir un hàbit costa ben poc, (i això els fumadors ben bé que ho sabem!).
Sí, sóc fumadora i jo no crec en les prohibicions ni en les censures, no fumar als bars ni restaurants acabarà essent una costum,un hàbit com qualsevol altre,ningú ens castiga per fumar, només hem de fer-ho al carrer. I cadascú a casa nostra podem posar l'estora de BIENVENIDO A LA REPUBLICA INDEPENDIENTE DE MI CASA, AQUÍ SÍ QUE SE FUMA; i ningú ens vindrà a detenir.
Reconeixem que els qui fumem perjudiquem més que els qui no ho fan,i que hores d'ara després de tota una vida,també tenen un pulmó negre.Ademés sembla que el civisme i la seguretat només ens entri a base de prohibicions, sona dur però és que la condició humana sovint és així de bàsica: ens cordem el cinturó quan conduïm perquè sino ens multen,els motoristes estan obligats a dur el casc,ens multen si conduÍm ebris drogats o sense carnet,no podem fumar en un autobús o una cafeteria on hi ha gent no fumadora i els fills de la gent no fumadora.Evidentment!! Quin mal hi ha?
Les prohibicions condicionen sempre unes pautes i uns patrons de conducta, que en aquest cas trobo que és molt saludable.Que els nostres fills creixin veient com fumar no és "la cosa més normal del món" a mi em sembla de puta mare.
I, repeteixo,sóc fumadora.

santi ha dit...

Isabellllllllll, ja saps que els meus nivells de tolerància són molt limitats i a mí les prohibicions absurdes em reboten per tant "al enemigo ni agua"!.
FUM ALS BARS...JA!!!