Tenia onze anys quan el vaig llegir, i no sé per què, aquests dies el recordava amb nostàlgia. Va ser un regal que li va fer un noiet enamorat a la meva germana, i sospito que qui el va llegir primer vaig ser jo. La seva portada de color verd amb dibuixos de planetes, em va cridar poderosament l'atenció, i com a persona curiosa que sóc, volia sapiguer que s'amagava darrera aquell títol tan suggerent.
 |
|
Hijo de las Estrellas, d'un tal Raymond F. Jones. Als onze anys va ser tot un descobriment, la meva ment inquieta no deixava de pensar en les possibilitats de l'existència de vida en altres planetes i aquest pensament m'ha acompanyat sempre. És la màgia dels llibres.
6 comentaris:
Hoy te has superado con creces, te felicito!!. Confieso que al leer tu escrito, poco a poco se ha ido "empañando" la pantalla, me tocaste la "fibra".
El pensamiento tiene un poder enorme.
una persona que siempre tiene buenos pensamientos, puede hacer que cien personas tengan buenos pensamientos.
Es el poder de la mente y del corazón.
Felicidades, un escrito muy lindo!!
Gracias por lo de generosa.
Molt, molt bonic Santi. I màgic.
Quina sort! Què guai!!!
La teva filla l'ha llegit?
Gràcies Magda!
Doncs la meva filla no l'ha llegit encara, la meva germana me'l va portar ahir. Però estic segura que també tindrà curiositat per llegir-lo. Quan el llegeixi segur que t'ho explica perque no saps tú la devoció que et té. Una passada!
Gràcies a les teves reminiscències infantils jo també l'he descobert! Tant de bo l'hagués llegit quan tenia onze anys perquè amb la història tan especial (i espacial,jeje) i la imaginació màgica i efervescent en aquesta edat, segur que el viatge hagués estat més intens;podria haver somiat cada nit durant molt de temps amb el "Clonar",perquè en el mon oníric sempre ens trobaríem.Per descomptat el nostre món no és lloc per aquest amic,bé, de fet hores d'ara tampoc ho és per cap de nosaltres,potser...
El conte és una constant metàfora d'uns valors que esdevenen tot un descobriment quan som petits, per això quedem tan marcats,oi?
Tieta,no sé tu, però jo tinc ben clar quin espai ocuparia aquest llibre a les meves prestatgeries,ben acompanyat d'altres històries que van ser molt importants en la meva infantesa i preadolescència.
Perquè el "Clonar" va venir de les estrelles, com "El Petit Príncep"...
Tens tota la raó Ehdayan, llegir aquest llibre tan joveneta va ser tot un descobriment, mira si fa anys i sempre l'he recordat d'una forma molt especial, per això m'ha fet tanta il.lusió tenir-lo. No sé si em faig vella, però el meu pròxim repte és comprar tots aquells llibres que durant la meva infantesa em van deixar emprenta, i mira, aquesta setmana ja espero dos. Et recomano Uniliber, pots trobar autèntiques joies a molt bon preu.
M'ha agradat molt el teu comentari, la teva habilitat literària queda de manifest, és clar, amb la teva ascendència materna...no es podia esperar menys!
Publica un comentari a l'entrada